La mitificació dels fenòmens naturals (PARS II)

    En esta segona part del tema, veurem les explicacions mítiques que els antics van atorgar a algunes flors...De tal manera, crearem un jardí imaginari, on les protagonistes del qual, les flors, prendran vida i amagaran històries darrere d'elles.

    El naixement de les roses

   En la mitologia grega, s'atribueix l'origen de les roses a Afrodita, deessa de l'amor. En efecte, es conta que al nàixer de l'espuma del mar volia comprovar fins a quin punt arribava el seu poder i va decidir crear alguna cosa tan bella com ella mateixa. D'aquesta manera, va fer sorgir una rosa blanca del seu pit, a la que Dionís li va afegir unes gotes de vi creant les roses.

    Activitats: 

    1. Busca altra versió mítica per al naixement de les roses.


    L'origen dels narcisos

   Els pares de Narcís, un jove que destacava per la seua bellesa, li van preguntar a Tirèsies per la vida del seu fill, i este els va respondre que tindria una vida llarga sempre i quan no es coneguera a ell mateix. 
   
   Narcís tenia moltes pretendents, però ell les rebutjava perquè menyspreava l'amor, fins que un dia Eco, una de les nimfes que va ser rebutjada, va demanar venjança als déus. Aleshores, va fer que un dia calorós Narcís, que havia eixit a caçar, s'acostara a un riu a beure aigua i quedara enamorat de la seua pròpia imatge reflectida. D'aquesta manera, el jove que no podia parar de mirar-se sense descans va caure a l'aigua i va morir. En aquest lloc, es conta que després van brotar narcisos. 

   Activitats:

   1. Identifica els personatges que apareixen en el quadre i descriu l'escena.

   
   L'origen dels jacints

   Jacint era un heroi grec que va despertar l'interès d'Apol·lo i també del poeta Tàmiris, però aquest últim no era un rival per a Apol·lo, ja que astutament Apol·lo els va dir a les Muses els impropis comentaris que Tàmiris feia d'elles, vanagloriant-se del seu propi cant. En conseqüència, el van privar de la vista, veu i memòria per a tocar l'arpa. 

   A banda d'aquests, Zèfir també n'estava interessat, i gelós d'Apol·lo perquè li estava ensenyant al jove a llançar el disc, el va desviar amb un bufit i aquest li colpejà en el cap al jove provocant-li la mort. De la sang que va eixir del seu cap brotaren jacints.

   Activitats:

   1. Comenta la imatge en relació a l'episodi mític.

  2. Quin és el fil conductor que tenen estos episodis mítics? Raona la resposta.

   Lèxic: florilegi, antologia.

   Activitats:
   
  1. Fes una búsqueda en el Diccionari de Mitologia de l'origen de les Anemones i escriu un breu resum d'aquest.

  2. Per a acabar, escull l'entrada que més t'interesse d'aquest racó virtual tan fascinant i comenta-la.

     Quis est quis?:

    A estes altures del curs, ja coneixereu a molts personatges mitològics i les seues històries. Així doncs, en aquest joc posareu a prova el vostre coneixement. Poseu-vos en cercle i escolliu un personatge per al vostre company de la dreta. Després d'apuntar-lo en un paper, poseu-li'l en el cap sense que el puga veure. Ara ja podeu començar les rondes, on cadascú podrà fer una pregunta, la resposta de la qual ha de ser obligatòriament sí o no, i endivinar el personatge que li ha tocat ser...a divertir-se!

La mitificació dels fenòmens naturals (PARS I)

    Avui veurem les explicacions que els antics atorgaven a alguns fenòmens naturals com la Via Làctia, les estacions i l'arc iris...

    La formació de la Via Làctia (o el resultat d'una aventura de Zeus)

   Són ben conegudes les relacions amoroses que Zeus mantenia amb altres dones, per la qual cosa mai va guardar fidelitat a la seua esposa, Hera. D'aquesta manera, es va encapritxar d'Alcmena i en una nit, que va durar molt per ordre del déu, el qual va fer que eixe dia no eixira el sol a l'hora esperada, amb l'absència del marit d'Alcmena, es va unir amb ella sota l'apariència d'Amfitrió. Al tornar este, es va unir amb la seua dona i aquesta va quedar embarassada de les dos unions, per la qual cosa va donar a llum a Heracles, fill de Zeus, i a Ificles, fill d'Anfitrió. Zeus sentia un profund afecte per Heracles i Hera no podia suportar que mostrara tant d'afecte per un fill que era d'altra dona, per la qual cosa va decidir que el part seria als 10 mesos.

Doncs bé, Heracles seria immortal si era alletat per Hera, però esta no estava disposada a accedir fàcilment. Així doncs, Hermes, missatger dels déus, va portar al xiquet a Hera mentre aquesta dormia per tal de què mamara de la llet divina, però mentre el xiquet mamava, la deessa es va despertar i el va apartar bruscament del seu pit. Al apartar-lo, la llet seguia eixint i així es va esparcir per l'univers formant la Via Làctia.


 



     Activitats:

    1. Quina part del mite es representa al quadre de P. P. Rubens?

    2. Podries justificar esta mitificació del fenomen dins del pensament antic? Pots relacionar-lo amb altres mites que ja coneixes?

   3. Pensa en un títol que li podries donar a l'episodi. Nosaltres et proposem el que està entre parèntesi acompanyant al títol.

   
     El mite de les estacions (o un rapte familiar)

     Durant un temps, l'eterna primavera va governar, per la qual cosa tot estava ple de flors i herba verda, i no existia l'hivern. Tot açò era obra de Demèter, deessa de la fertilitat, la que tenia una filla, Persèfone, de la seua unió amb Zeus.

     Un dia, mentre Persèfone estava jugant i correguent pel camp, es va trobar amb Hades, el seu oncle i déu infernal. Aquest, només veure a la jove, va quedar enamorat i va decidir raptar-la per a portar-la al món subterrani.

     Aleshores, quan Deméter s'adonà de què la seua filla havia desaparegut, inicià una recerca de nou dies i nou nits, però no la va trobar. Desesperada, al desé dia, el Sol, que tot ho veu, li va contar qui l'havia raptada. Deméter va decidir deixar de complir amb les seues funcions i va abandonar l'Olimp. En conseqüència, la terra va deixar de produir els seus fruits, l'herba i les flors ja no creixien i un terrible fred es va anar apoderant de tot.

     Zeus, al veure la tormentosa situació, va intervindre enviant a Hermes per tal de què li exigira al déu infernal tonar a la jove. Així doncs, l'astut d'Hades va permetre que la jove marxara amb la condició de què no menjara res del món infernal. Tot i això, la va enganyar i aquesta es va menjar sis llavors de la fruita de l'infern, la magrana. En efecte, el seu retorn al món dels vius no va ser continu; doncs, a partir d'eixe moment, hauria de passar sis mesos al món dels vius amb sa mare (d'esta manera, amb ella retornava el bon temps, primavera i estiu) i els altres sis mesos amb el seu oncle (on reinava en el món dels vius la tardor i l'hivern).


      Activitats:

      1. Comenta el quadre que acompanya al mite.

      2. Per què Persèfone ha de passar sis mesos al món dels vius i sis mesos al món dels morts?

      3. Quins déus representen el bon temps i el mal temps? Raona la resposta.

   

     El mite de l'arc iris (o l'escala de colors del cel)

    Iris, que estava casada amb Zèfir, déu del vent d'oest, tenia la missió de transmetre missatges als mortals. Ell l'impulsava amb un bufit suau per tal de dirigir-la; doncs, encara que la deessa tinguera ales, sovint es distreia a les seues visites. En els seus viatges, Iris portava una gerra d'or per tal de regar els núvols perquè proporcionaren l'aigua necessària als camps. A més a més, portava un vestit de colors que li havia fet Hefest. D'aquesta manera, quan es traslladava des de les altures a la terra, es reflectia a les aigües i formava un arc de set colors que recorria el cel després de cada tempesta.


     Activitats:

    1. Quin paper ha fet Hermes en els dos últims mites que hem vist? N'hi ha alguna semblança entre Hermes i Iris? Raona la resposta.

   2. Descriu el personatge que apareix en la ceràmica de figures roges i relaciona'l amb l'episodi mític.









Lèxic: lac, lactea via, granatum, iris.

Cosmogonia, Tercera generació

    Parlem ara de la tercera i última generació de déus, la descendència de Zeus amb dones deeses i mortals.

    Els 7 déus principals fills de Zeus figuren al requadre de la primera entrada de Cosmogonia, i són Apol·lo, Àrtemis, Dionís, Hermes, Atena, Ares i Hefest. Parlarem d'ells més endavant. 
Però abans acudirem una última vegada a la Teogonia d'Hesíode per a parlar d'altres filles de Zeus que segur que coneixes (vv. 886-942):

[Zeus] se llevó como esposa a la brillante Temis que parió a las Horas, Eunomía, Dike y la floreciente Eirene, las cuales protegen las cosechas de los hombres mortales.

Εἰρήνη  (Pau), Εὐνομία (Bon govern) y Δίκη (Justícia)

Y a las Moiras, a quienes el prudente Zeus otorgó la mayor distinción, a Cloto, Láquesis y Átropo, que conceden a los hombres mortales el ser felices y desgraciados

Cloto, Lèquesis y Àtropo

También hizo el amor a Mnemósine de hermosos cabellos y de ella nacieron las nueve musas de dorada frente a las que encantan las fiestas y el placer del canto

 Les 9 Muses

Activitats:

1. Podries cercar informació sobre les nou Muses i dir-ne el nom, el significat i la doctrina de cadascuna?

2. En 5 grups, podeu recopilar informació sobre el naixement dels fills principals de Zeus? Pots servir-te de la mateixa Teogonia d'Hesíode i del Diccionari de Mitologia de Pierre Grimal.
Grup 1: Dionís
Grup 2: Hermes
Grup 3: Apol·lo i Àrtemis
Grup 4: Atena
Grup 5: Hefest i Ares

Lèxic: Νόμος, ὧραι, δίκη, εἰρήνη, μοῖρα, μέρος, Μοῦσαι, Μουσεῖον, Μουσική.


Cosmogonia, Segona generació

     Passem ara a parlar dels déus Olímpics, fills de Cronos i Rea i néts de Gea i Urà, que podràs trobar en l'arbre genealògic que varem vore en l'entrada anterior.
Què ens dirà Hesíode d'aquestos en la seua Teogonia (vv. 454-8)?

Rea, entregada a Cronos, tuvo famosos hijos: Hestia, Deméter, Hera de áureas sandalias, el poderoso Hades que reside bajo la tierra con implacable corazón, el resonante Posidón y el prudente Zeus, padre de dioses y hombres, por cuyo trueno tiembla la anchurosa tierra.

Identifica Zeus i els seus germans en aquesta pintura. Quines atributs reconeixes?


Activitats:

1. En el text anterior Hesíode anomena alguns déus amb epítets. Troba en internet què signifiquen.

2. A més a més, troba de quin àmbit són déus Zeus i els germans. Els atributs t'ajudaran.


Coneixes el mite que s'amaga darrere d'aquesta pintura?


Saturn devorant un fill, Rubens 1635

Activitat complementària:
Busca informació sobre aquesta pintura i, a partir d'allò que saps, intenta trobar el seu nom, autor i data.


Lèxic: Χρόνος, ἑστία



Cosmogonies antigues

Religió egípcia

Tipus
Politeista amb trets d’ henoteisme[1]
Representació
Zoomòrfica
Cosmogonia
    Diferents versions.

- Tot al principi era aigua (Nun) i, en un moment, va brollar d’ella una colina. D’aquesta colina anomenada Ta-tenén (Terra emergent) va sorgir un principi creador que sentia la vida dintre d’ell, que estava relacionat amb el Sol i, segons algunes versions, era Ra.

- Aleshores Ra amb el seu alè va crear Shu (el Vent), amb la seua saliva va crear Tefnut (la Humetat) i a més anava creant vegetació i éssers vius a partir de Nun.

- Mentrestant Shu i Tefnut tingueren dos fills Geb (la Terra) i Nut (el Cel) que es casaren entre ells i copularen, aleshores el Cel jeia sobre la Terra, a partir d’aquesta unió van sorgir les estrelles. Però, malgrat que Shu es posà gelós, els separà i des d’aleshores el cel es queda separat de la terra.

Ra, qui no sabia res d’allò que havia passat, envià un dels seus ulls per a buscar a Shu i Tefnut, però quan el seu ull tornà sense informació, un altre ull havia ocupat el seu lloc, aleshores el seu ull començà a plorar i per a que deixara de fer-ho el col·locà en el seu front originant el Sol. D’aquelles llàgrimes sorgiren els primers homes i les dones que poblaren la terra.





[1] L’henoteisme acepta l’existència de diversos déus, però d’entre ells, tant sols un pot ser venerat.


Geb i Nut




Nun alçant el Sol



Lèxic: χάος, θεός, ζῷον.

Activitats:

1. Recerca els esquemes exposats en la cosmogonia egípcia:
1.1.  Transició d’un caos inicial a un univers ordenat (cosmos).
1.2.  Conflicte pare-fill.
1.3.  Sobirania d’una divinitat per damunt d’altres.
1.4.  Sorgiment de la humanitat.

2. Relació d’assimilacions i funcions de divinitats egípcies amb altres.


Activitats per a ampliar la matèria:

1. Busca altres versions de la cosmogonia egípcia.

2. Dissenya un arbre genealògic de les divinitats exposades.



Religió mesopotàmica
Religió sumèria
Religió acadia
Tipus
Politeista
Tipus
Politeista
Representació
Antropomòrfica
Representació
Antropomòrfica
Cosmogonia sumèria
- Al principi tot era un oceà informe que consistia en la divinitat primigènia Nammu  (mar).

- En un moment donat, Nammu va originar An (el Cel), Ki (la Terra) i Enki (Casa d’aigua). An i Ki permaneixien sempre junts i de la seua unió va sorgir Enlil (Senyor del Vent), qui provocaria la separació dels dos originant el dia.

- Enlil es convertí en el governador del món i imposà els seus designis a l’assemblea dels déus, conformant-se com a garant del ordre natural i de la civilització.

- Els déus eren els artífex de la vida animal i vegetal; finalment els mateixos déus modelaren de fang al home insuflant-li la vida.

Cosmogonia acadia
- Al principi sols hi havia dues divinitats primigènies: Apsu (aigües dolces subterrànies) i Tiamat (aigües salades marines).

Apsu i Tiamat se entremesclaren i formaren altres déus com Anshar i Kishar, qui tingueren com primogènit a An.

An procreà a “Nudimmud” que és un dels noms que rep EnkiAquests déus joves molesten a Tiamat i Apsu i, aleshores, Apsu pretén destruir-los, però Tiamat se escandalitza. Les intencions d’Apsu són conegudes pels seus fills i Enki trama un pla: adormeix a Apsu, li lleva la corona i el mata, establint sobre el mateix Apsu la seua morada.

Enki junt amb Damkina engendra a Marduk. Marduk molesta a Tiamat i aquesta és incitada per els déus a combatre contra ell i altres déus pertorbadors. Per una part, Tiamat forma un exèrcit de monstres i posa al capdavant a Quingu; per alta part, els déus amenaçats per la deessa decideixen que Marduk siga qui lluite per ells, donant-li la màxima autoritat i proclamant-lo rei i sobirà de l’univers.

Marduk mata a Tiamat i amb les diferents parts del seu cos fa el cel, els núvols, les montanyes, el riu Tigris i Éufrates. També mata a Quingu i de la seua sang modela als homes per a que s’encarreguen de les tasques dels déus i ells es dediquen tant sols al oci. 

Marduk construeix un palau en el cel i fa que An, Enlil i Enki ocupen allí el seu lloc.





Enki, a un fragment del segell Adda




Rèplica moderna del relleu anterior



Lèxic: ὕδωρ, μητροκτονία, κῦρος.

Activitats

1.  Recerca els esquemes exposats en la cosmogonia mesopotàmia:
  • Transició d’un caos inicial a un univers ordenat (cosmos).
  • Conflicte pare-fill; mare-fill.
  • Sobirania d’una divinitat per damunt d’altres.
  • Sorgiment de la humanitat.
2.  Relació d’assimilacions i funcions de divinitats mesopotàmiques amb altres:
  • El déu Enlil s'assimila a Zeus.
  • El déu Marduk s'assimila a Zeus.

Activitats per a ampliar la matèria

1. Identifica les similituds i diferències pel que fa a les divinitats participants de les dues cosmogonies mesopotàmiques exposades. 

2. Dissenya un arbre genealògic de les divinitats mesopotàmiques exposades.



Religió judeocristiana
Tipus
Monoteista
Representació
Antropomòrfica
Cosmogonia
- Al principi Déu creà el cel i la terra.

- Després creà la llum i al veure que era bona la va separar de les tenebres, donant-li a la llum el nom de “dia” i a les tenebres el de “nit”. Així passà el primer dia.

- Va separa les aigües creant un firmament, d’aquesta manera les aigües de baix i les de dalt quedarien separades. Déu anomenà “cel” al firmament. Així passà el segon dia.

- Va ajuntar les aigües que estaven baix del cel en un lloc i va descobrir els continents, donant-li el nom de “mar” a les aigües aplegades i el nom de “terra” als continents. Déu va fer que la terra produís herbes, vegetació i arbres que donaren tot tipus de fruits. Així passà el tercer dia.

- Déu va crear dos grans llumeners i els col·locà a la volta del cel: un més gran per a que il·luminés el dia i un més menut per a que il·luminés la nit; a més, va crear les estrelles. Així passà el quart dia.

- Va crear tot tipus d’ésser vius marins i alats. Beneint-los els va indicar que es multiplicaren i poblaren la terra i el mar. Així passà el cinquè dia.

Va crear tot tipus de bestioles i animals. Després va crear a semblança seua a l’home i la dona per a que sotmeteren tots els restants éssers vius. Beneint-los els va indicar que es multiplicaren, poblaren i dominaren la terra. Així passà el sisè dia.

- Déu ja havia acabat la seua obra i aleshores va descansar.



Adam i Eva al paradís creat per Déu



Lèxic:ἄνθρωπος, δημιουργός, Γένεσις .

Activitats:

1.  Recerca els esquemes exposats en la cosmogonia judeocristiana:
  •      Transició d’un caos inicial a un univers ordenat (cosmos).
  •      Sobirania d’una única divinitat per damunt de les demés.
  •      Sorgiment de la humanitat.
2. Relació d’assimilacions i funcions de Déu amb altres divinitats anteriorment exposades:
  • El déu de la tradició judeocristiana s’assimila amb la figura de Zeus.
  • El déu de la tradició judeocristiana s'assimila amb la figura de Enlil.
  • El déu de la tradició judeocristiana s'assimila amb la figura de Ra. 

Activitats per a ampliar la matèria:

1. Què creus que representa aquest famós fresc? Busca informació sobre l'obra, l'autor, la localització i el significat de l'escena. 




2.  Recerca al Gènesi la creació de la pròpia Eva. Què et sembla el fet de què la creació de la dona siga a partir de l'home? Reflexiona al respecte. 

3. Recerca informació sobre la Teoria Darwinista de l'Evolució pel que fa a l'aparició dels humans i contraposa-la amb el plantejament del Creacionisme propi del Gènesi


_________________________________________________________________________________



Activitat per al tractament de la diversitat:

1. Debat: En cas de què hi hagués una única religió vertadera, quina seria? Per què?






Cosmogonia, Primera generació


    Una vegada has conegut als déus dels quals parlarem, anem ara a conéixer en profunditat els déus de la primera generació i la seua creació.

    L'escriptor de l'Antiguitat que va escriure una obra sobre el naixement i la distribució dels déus grecs va ser Hesíode de Beòcia (s. VIII a.n.e.).



    Aquesta obra s'anomena Teogonia, 'la creació dels déus'. Anem a vore què diu aquest llibre sobre el naixement de la primera generació de déus (versos 133-53):

[Gea], acostada con Urano, alumbró a Océano de profundas corrientes, a Ceo, a Crío, a Hiperión, a Jápeto, a Rea, a Gea, a Temis, a Febe la de áurea corona y a la amable Tetis. Después de ellos nació el más joven, Cronos, de mente retorcida, el más terrible de los hijos y se llenó de un intenso odio hacia su padre.

Gea i Urà

Dio a luz además a los Cíclopes de soberbio espíritu [...] Cíclopes era su nombre por eponimia, ya que, efectivamente, un solo ojo completamente redondo se hallaba en su frente. El vigor, la fuerza y los recursos presidían sus actos.

Cíclop

También de Gea y Urano nacieron otros tres hijos enormes y violentos cuyo nombre no debe pronunciarse [...] Cien brazos informes salían agitadamente de sus hombros y a cada uno le nacían cincuenta cabezas de los hombros, sobre robustos miembros. Una fuerza terriblemente poderosa se albergaba en su enorme cuerpo.

Hecatónquir

     Finalment, troba quina relació existeix entre aquestes dues pintures relacionades amb aquest tema.


El naixement de Venus, Sandro Boticelli 1484.



Cronos castrant a son pare Urà, Giorgio Vasari 1564.


Lèxic: Θεός, γένος, γαῖα, oὐρανός, κύκλος, ὦψ, κατόν, χεῖρες.

Activitats complementàries:

     1. En altres unitats hem vist que podem trobar tantes cosmogonies antigues com societats; així doncs, què et sembla si amb l'anàlisi del capítol 1x08 de la sèrie de televisió Vikings s'introduim en la mitologia nòrdica? Intenta averiguar quins són els déus i deesses més importants que apareixen al capítol. A més d'açò, series capaç d'averiguar quin és el personatge que té creences diverses a la resta? quina religió professa?


Presentació

     Benvinguts al blog de Cultura Clàssica del Grup Digamma, un grup de descabellats professors de clàssiques. Des d'ací articularem les classes i trobareu tots els recursos que utilitzarem fins a final de curs. A continuació, et deixem l'organització del segon trimestre del 3r Curs:

Mitologia i religió

Temporització de la segona avaluació: 12/12/2017 - 09/03/2018

Dies de classe: dimarts de 08:15-09:10 i divendres de 11:30-12:25

Nombre de sessions: 22 sessions

Dates d'exàmens: 26/01/2018 (dimarts) i 06/03/2018 (dimarts)

Notes i dia d'autoavaluació: 09/03/2018 (divendres)


Temes: 
  1. Cosmogonia, cosmologia, mites naturals i comparació en altres religions (12/12/2017-23/01/2018) 9 sessions.
  2. Herois i heroïnes (30/01/2018-02/03/2018) 10 sessions.
Continguts interdisciplinaris tractats transversalment: l'art i la llengua aplicats als temes seleccionats (Bloc 5 i 7).