Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mites naturals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mites naturals. Mostrar tots els missatges

La mitificació dels fenòmens naturals (PARS II)

    En esta segona part del tema, veurem les explicacions mítiques que els antics van atorgar a algunes flors...De tal manera, crearem un jardí imaginari, on les protagonistes del qual, les flors, prendran vida i amagaran històries darrere d'elles.

    El naixement de les roses

   En la mitologia grega, s'atribueix l'origen de les roses a Afrodita, deessa de l'amor. En efecte, es conta que al nàixer de l'espuma del mar volia comprovar fins a quin punt arribava el seu poder i va decidir crear alguna cosa tan bella com ella mateixa. D'aquesta manera, va fer sorgir una rosa blanca del seu pit, a la que Dionís li va afegir unes gotes de vi creant les roses.

    Activitats: 

    1. Busca altra versió mítica per al naixement de les roses.


    L'origen dels narcisos

   Els pares de Narcís, un jove que destacava per la seua bellesa, li van preguntar a Tirèsies per la vida del seu fill, i este els va respondre que tindria una vida llarga sempre i quan no es coneguera a ell mateix. 
   
   Narcís tenia moltes pretendents, però ell les rebutjava perquè menyspreava l'amor, fins que un dia Eco, una de les nimfes que va ser rebutjada, va demanar venjança als déus. Aleshores, va fer que un dia calorós Narcís, que havia eixit a caçar, s'acostara a un riu a beure aigua i quedara enamorat de la seua pròpia imatge reflectida. D'aquesta manera, el jove que no podia parar de mirar-se sense descans va caure a l'aigua i va morir. En aquest lloc, es conta que després van brotar narcisos. 

   Activitats:

   1. Identifica els personatges que apareixen en el quadre i descriu l'escena.

   
   L'origen dels jacints

   Jacint era un heroi grec que va despertar l'interès d'Apol·lo i també del poeta Tàmiris, però aquest últim no era un rival per a Apol·lo, ja que astutament Apol·lo els va dir a les Muses els impropis comentaris que Tàmiris feia d'elles, vanagloriant-se del seu propi cant. En conseqüència, el van privar de la vista, veu i memòria per a tocar l'arpa. 

   A banda d'aquests, Zèfir també n'estava interessat, i gelós d'Apol·lo perquè li estava ensenyant al jove a llançar el disc, el va desviar amb un bufit i aquest li colpejà en el cap al jove provocant-li la mort. De la sang que va eixir del seu cap brotaren jacints.

   Activitats:

   1. Comenta la imatge en relació a l'episodi mític.

  2. Quin és el fil conductor que tenen estos episodis mítics? Raona la resposta.

   Lèxic: florilegi, antologia.

   Activitats:
   
  1. Fes una búsqueda en el Diccionari de Mitologia de l'origen de les Anemones i escriu un breu resum d'aquest.

  2. Per a acabar, escull l'entrada que més t'interesse d'aquest racó virtual tan fascinant i comenta-la.

     Quis est quis?:

    A estes altures del curs, ja coneixereu a molts personatges mitològics i les seues històries. Així doncs, en aquest joc posareu a prova el vostre coneixement. Poseu-vos en cercle i escolliu un personatge per al vostre company de la dreta. Després d'apuntar-lo en un paper, poseu-li'l en el cap sense que el puga veure. Ara ja podeu començar les rondes, on cadascú podrà fer una pregunta, la resposta de la qual ha de ser obligatòriament sí o no, i endivinar el personatge que li ha tocat ser...a divertir-se!

La mitificació dels fenòmens naturals (PARS I)

    Avui veurem les explicacions que els antics atorgaven a alguns fenòmens naturals com la Via Làctia, les estacions i l'arc iris...

    La formació de la Via Làctia (o el resultat d'una aventura de Zeus)

   Són ben conegudes les relacions amoroses que Zeus mantenia amb altres dones, per la qual cosa mai va guardar fidelitat a la seua esposa, Hera. D'aquesta manera, es va encapritxar d'Alcmena i en una nit, que va durar molt per ordre del déu, el qual va fer que eixe dia no eixira el sol a l'hora esperada, amb l'absència del marit d'Alcmena, es va unir amb ella sota l'apariència d'Amfitrió. Al tornar este, es va unir amb la seua dona i aquesta va quedar embarassada de les dos unions, per la qual cosa va donar a llum a Heracles, fill de Zeus, i a Ificles, fill d'Anfitrió. Zeus sentia un profund afecte per Heracles i Hera no podia suportar que mostrara tant d'afecte per un fill que era d'altra dona, per la qual cosa va decidir que el part seria als 10 mesos.

Doncs bé, Heracles seria immortal si era alletat per Hera, però esta no estava disposada a accedir fàcilment. Així doncs, Hermes, missatger dels déus, va portar al xiquet a Hera mentre aquesta dormia per tal de què mamara de la llet divina, però mentre el xiquet mamava, la deessa es va despertar i el va apartar bruscament del seu pit. Al apartar-lo, la llet seguia eixint i així es va esparcir per l'univers formant la Via Làctia.


 



     Activitats:

    1. Quina part del mite es representa al quadre de P. P. Rubens?

    2. Podries justificar esta mitificació del fenomen dins del pensament antic? Pots relacionar-lo amb altres mites que ja coneixes?

   3. Pensa en un títol que li podries donar a l'episodi. Nosaltres et proposem el que està entre parèntesi acompanyant al títol.

   
     El mite de les estacions (o un rapte familiar)

     Durant un temps, l'eterna primavera va governar, per la qual cosa tot estava ple de flors i herba verda, i no existia l'hivern. Tot açò era obra de Demèter, deessa de la fertilitat, la que tenia una filla, Persèfone, de la seua unió amb Zeus.

     Un dia, mentre Persèfone estava jugant i correguent pel camp, es va trobar amb Hades, el seu oncle i déu infernal. Aquest, només veure a la jove, va quedar enamorat i va decidir raptar-la per a portar-la al món subterrani.

     Aleshores, quan Deméter s'adonà de què la seua filla havia desaparegut, inicià una recerca de nou dies i nou nits, però no la va trobar. Desesperada, al desé dia, el Sol, que tot ho veu, li va contar qui l'havia raptada. Deméter va decidir deixar de complir amb les seues funcions i va abandonar l'Olimp. En conseqüència, la terra va deixar de produir els seus fruits, l'herba i les flors ja no creixien i un terrible fred es va anar apoderant de tot.

     Zeus, al veure la tormentosa situació, va intervindre enviant a Hermes per tal de què li exigira al déu infernal tonar a la jove. Així doncs, l'astut d'Hades va permetre que la jove marxara amb la condició de què no menjara res del món infernal. Tot i això, la va enganyar i aquesta es va menjar sis llavors de la fruita de l'infern, la magrana. En efecte, el seu retorn al món dels vius no va ser continu; doncs, a partir d'eixe moment, hauria de passar sis mesos al món dels vius amb sa mare (d'esta manera, amb ella retornava el bon temps, primavera i estiu) i els altres sis mesos amb el seu oncle (on reinava en el món dels vius la tardor i l'hivern).


      Activitats:

      1. Comenta el quadre que acompanya al mite.

      2. Per què Persèfone ha de passar sis mesos al món dels vius i sis mesos al món dels morts?

      3. Quins déus representen el bon temps i el mal temps? Raona la resposta.

   

     El mite de l'arc iris (o l'escala de colors del cel)

    Iris, que estava casada amb Zèfir, déu del vent d'oest, tenia la missió de transmetre missatges als mortals. Ell l'impulsava amb un bufit suau per tal de dirigir-la; doncs, encara que la deessa tinguera ales, sovint es distreia a les seues visites. En els seus viatges, Iris portava una gerra d'or per tal de regar els núvols perquè proporcionaren l'aigua necessària als camps. A més a més, portava un vestit de colors que li havia fet Hefest. D'aquesta manera, quan es traslladava des de les altures a la terra, es reflectia a les aigües i formava un arc de set colors que recorria el cel després de cada tempesta.


     Activitats:

    1. Quin paper ha fet Hermes en els dos últims mites que hem vist? N'hi ha alguna semblança entre Hermes i Iris? Raona la resposta.

   2. Descriu el personatge que apareix en la ceràmica de figures roges i relaciona'l amb l'episodi mític.









Lèxic: lac, lactea via, granatum, iris.