La formació de la Via Làctia (o el resultat d'una aventura de Zeus)
Són ben conegudes les relacions amoroses que Zeus mantenia amb altres dones, per la qual cosa mai va guardar fidelitat a la seua esposa, Hera. D'aquesta manera, es va encapritxar d'Alcmena i en una nit, que va durar molt per ordre del déu, el qual va fer que eixe dia no eixira el sol a l'hora esperada, amb l'absència del marit d'Alcmena, es va unir amb ella sota l'apariència d'Amfitrió. Al tornar este, es va unir amb la seua dona i aquesta va quedar embarassada de les dos unions, per la qual cosa va donar a llum a Heracles, fill de Zeus, i a Ificles, fill d'Anfitrió. Zeus sentia un profund afecte per Heracles i Hera no podia suportar que mostrara tant d'afecte per un fill que era d'altra dona, per la qual cosa va decidir que el part seria als 10 mesos.
Activitats:
1. Quina part del mite es representa al quadre de P. P. Rubens?
2. Podries justificar esta mitificació del fenomen dins del pensament antic? Pots relacionar-lo amb altres mites que ja coneixes?
3. Pensa en un títol que li podries donar a l'episodi. Nosaltres et proposem el que està entre parèntesi acompanyant al títol.
El mite de les estacions (o un rapte familiar)
Durant un temps, l'eterna primavera va governar, per la qual cosa tot estava ple de flors i herba verda, i no existia l'hivern. Tot açò era obra de Demèter, deessa de la fertilitat, la que tenia una filla, Persèfone, de la seua unió amb Zeus.
Un dia, mentre Persèfone estava jugant i correguent pel camp, es va trobar amb Hades, el seu oncle i déu infernal. Aquest, només veure a la jove, va quedar enamorat i va decidir raptar-la per a portar-la al món subterrani.
Aleshores, quan Deméter s'adonà de què la seua filla havia desaparegut, inicià una recerca de nou dies i nou nits, però no la va trobar. Desesperada, al desé dia, el Sol, que tot ho veu, li va contar qui l'havia raptada. Deméter va decidir deixar de complir amb les seues funcions i va abandonar l'Olimp. En conseqüència, la terra va deixar de produir els seus fruits, l'herba i les flors ja no creixien i un terrible fred es va anar apoderant de tot.
Zeus, al veure la tormentosa situació, va intervindre enviant a Hermes per tal de què li exigira al déu infernal tonar a la jove. Així doncs, l'astut d'Hades va permetre que la jove marxara amb la condició de què no menjara res del món infernal. Tot i això, la va enganyar i aquesta es va menjar sis llavors de la fruita de l'infern, la magrana. En efecte, el seu retorn al món dels vius no va ser continu; doncs, a partir d'eixe moment, hauria de passar sis mesos al món dels vius amb sa mare (d'esta manera, amb ella retornava el bon temps, primavera i estiu) i els altres sis mesos amb el seu oncle (on reinava en el món dels vius la tardor i l'hivern).
Activitats:
1. Comenta el quadre que acompanya al mite.
2. Per què Persèfone ha de passar sis mesos al món dels vius i sis mesos al món dels morts?
3. Quins déus representen el bon temps i el mal temps? Raona la resposta.
El mite de l'arc iris (o l'escala de colors del cel)
Iris, que estava casada amb Zèfir, déu del vent d'oest, tenia la missió de transmetre missatges als mortals. Ell l'impulsava amb un bufit suau per tal de dirigir-la; doncs, encara que la deessa tinguera ales, sovint es distreia a les seues visites. En els seus viatges, Iris portava una gerra d'or per tal de regar els núvols perquè proporcionaren l'aigua necessària als camps. A més a més, portava un vestit de colors que li havia fet Hefest. D'aquesta manera, quan es traslladava des de les altures a la terra, es reflectia a les aigües i formava un arc de set colors que recorria el cel després de cada tempesta.
Activitats:
1. Quin paper ha fet Hermes en els dos últims mites que hem vist? N'hi ha alguna semblança entre Hermes i Iris? Raona la resposta.
2. Descriu el personatge que apareix en la ceràmica de figures roges i relaciona'l amb l'episodi mític.
Lèxic: lac, lactea via, granatum, iris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada