Cosmogonies antigues

Religió egípcia
Tipus	Politeista amb trets d’ henoteisme[1]
Representació	Zoomòrfica
Cosmogonia
Diferents versions. - Tot al principi era aigua (Nun) i, en un moment, va brollar d’ella una colina. D’aquesta colina anomenada Ta-tenén (Terra emergent) va sorgir un principi creador que sentia la vida dintre d’ell, que estava relacionat amb el Sol i, segons algunes versions, era Ra. - Aleshores Ra amb el seu alè va crear Shu (el Vent), amb la seua saliva va crear Tefnut (la Humetat) i a més anava creant vegetació i éssers vius a partir de Nun. - Mentrestant Shu i Tefnut tingueren dos fills Geb (la Terra) i Nut (el Cel) que es casaren entre ells i copularen, aleshores el Cel jeia sobre la Terra, a partir d’aquesta unió van sorgir les estrelles. Però, malgrat que Shu es posà gelós, els separà i des d’aleshores el cel es queda separat de la terra. - Ra, qui no sabia res d’allò que havia passat, envià un dels seus ulls per a buscar a Shu i Tefnut, però quan el seu ull tornà sense informació, un altre ull havia ocupat el seu lloc, aleshores el seu ull començà a plorar i per a que deixara de fer-ho el col·locà en el seu front originant el Sol. D’aquelles llàgrimes sorgiren els primers homes i les dones que poblaren la terra.

---

[1] L’henoteisme acepta l’existència de diversos déus, però d’entre ells, tant sols un pot ser venerat.

Geb i Nut

Nun alçant el Sol

Lèxic: χάος, θεός, ζῷον.

Activitats:

1. Recerca els esquemes exposats en la cosmogonia egípcia:

1.1.  Transició d’un caos inicial a un univers ordenat (cosmos).

1.2.  Conflicte pare-fill.

1.3.  Sobirania d’una divinitat per damunt d’altres.

1.4.  Sorgiment de la humanitat.

2. Relació d’assimilacions i funcions de divinitats egípcies amb altres.

Activitats per a ampliar la matèria:

1. Busca altres versions de la cosmogonia egípcia.

2. Dissenya un arbre genealògic de les divinitats exposades.

Religió mesopotàmica
Religió sumèria		Religió acadia
Tipus	Politeista	Tipus	Politeista
Representació	Antropomòrfica	Representació	Antropomòrfica
Cosmogonia sumèria
- Al principi tot era un oceà informe que consistia en la divinitat primigènia Nammu  (mar). - En un moment donat, Nammu va originar An (el Cel), Ki (la Terra) i Enki (Casa d’aigua). An i Ki permaneixien sempre junts i de la seua unió va sorgir Enlil (Senyor del Vent), qui provocaria la separació dels dos originant el dia. - Enlil es convertí en el governador del món i imposà els seus designis a l’assemblea dels déus, conformant-se com a garant del ordre natural i de la civilització. - Els déus eren els artífex de la vida animal i vegetal; finalment els mateixos déus modelaren de fang al home insuflant-li la vida.
Cosmogonia acadia
- Al principi sols hi havia dues divinitats primigènies: Apsu (aigües dolces subterrànies) i Tiamat (aigües salades marines). - Apsu i Tiamat se entremesclaren i formaren altres déus com Anshar i Kishar, qui tingueren com primogènit a An. - An procreà a “Nudimmud” que és un dels noms que rep Enki. Aquests déus joves molesten a Tiamat i Apsu i, aleshores, Apsu pretén destruir-los, però Tiamat se escandalitza. Les intencions d’Apsu són conegudes pels seus fills i Enki trama un pla: adormeix a Apsu, li lleva la corona i el mata, establint sobre el mateix Apsu la seua morada. - Enki junt amb Damkina engendra a Marduk. Marduk molesta a Tiamat i aquesta és incitada per els déus a combatre contra ell i altres déus pertorbadors. Per una part, Tiamat forma un exèrcit de monstres i posa al capdavant a Quingu; per alta part, els déus amenaçats per la deessa decideixen que Marduk siga qui lluite per ells, donant-li la màxima autoritat i proclamant-lo rei i sobirà de l’univers. - Marduk mata a Tiamat i amb les diferents parts del seu cos fa el cel, els núvols, les montanyes, el riu Tigris i Éufrates. També mata a Quingu i de la seua sang modela als homes per a que s’encarreguen de les tasques dels déus i ells es dediquen tant sols al oci.  - Marduk construeix un palau en el cel i fa que An, Enlil i Enki ocupen allí el seu lloc.

Enki, a un fragment del segell Adda

Rèplica moderna del relleu anterior

Lèxic: ὕδωρ, μητροκτονία, κῦρος.

Activitats: 

1.  Recerca els esquemes exposats en la cosmogonia mesopotàmia:

• Transició d’un caos inicial a un univers ordenat (cosmos).
• Conflicte pare-fill; mare-fill.
• Sobirania d’una divinitat per damunt d’altres.
• Sorgiment de la humanitat.

2.  Relació d’assimilacions i funcions de divinitats mesopotàmiques amb altres:

• El déu Enlil s'assimila a Zeus.
• El déu Marduk s'assimila a Zeus.

Activitats per a ampliar la matèria: 

1. Identifica les similituds i diferències pel que fa a les divinitats participants de les dues cosmogonies mesopotàmiques exposades. 

2. Dissenya un arbre genealògic de les divinitats mesopotàmiques exposades.

Religió judeocristiana
Tipus	Monoteista
Representació	Antropomòrfica
Cosmogonia
- Al principi Déu creà el cel i la terra. - Després creà la llum i al veure que era bona la va separar de les tenebres, donant-li a la llum el nom de “dia” i a les tenebres el de “nit”. Així passà el primer dia. - Va separa les aigües creant un firmament, d’aquesta manera les aigües de baix i les de dalt quedarien separades. Déu anomenà “cel” al firmament. Així passà el segon dia. - Va ajuntar les aigües que estaven baix del cel en un lloc i va descobrir els continents, donant-li el nom de “mar” a les aigües aplegades i el nom de “terra” als continents. Déu va fer que la terra produís herbes, vegetació i arbres que donaren tot tipus de fruits. Així passà el tercer dia. - Déu va crear dos grans llumeners i els col·locà a la volta del cel: un més gran per a que il·luminés el dia i un més menut per a que il·luminés la nit; a més, va crear les estrelles. Així passà el quart dia. - Va crear tot tipus d’ésser vius marins i alats. Beneint-los els va indicar que es multiplicaren i poblaren la terra i el mar. Així passà el cinquè dia. - Va crear tot tipus de bestioles i animals. Després va crear a semblança seua a l’home i la dona per a que sotmeteren tots els restants éssers vius. Beneint-los els va indicar que es multiplicaren, poblaren i dominaren la terra. Així passà el sisè dia. - Déu ja havia acabat la seua obra i aleshores va descansar.

Adam i Eva al paradís creat per Déu

Lèxic:ἄνθρωπος, δημιουργός, Γένεσις .

Activitats:

1.  Recerca els esquemes exposats en la cosmogonia judeocristiana:

•      Transició d’un caos inicial a un univers ordenat (cosmos).
•      Sobirania d’una única divinitat per damunt de les demés.
•      Sorgiment de la humanitat.

2. Relació d’assimilacions i funcions de Déu amb altres divinitats anteriorment exposades:

• El déu de la tradició judeocristiana s’assimila amb la figura de Zeus.
• El déu de la tradició judeocristiana s'assimila amb la figura de Enlil.
• El déu de la tradició judeocristiana s'assimila amb la figura de Ra. 

Activitats per a ampliar la matèria:

1. Què creus que representa aquest famós fresc? Busca informació sobre l'obra, l'autor, la localització i el significat de l'escena. 

2.  Recerca al Gènesi la creació de la pròpia Eva. Què et sembla el fet de què la creació de la dona siga a partir de l'home? Reflexiona al respecte. 

3. Recerca informació sobre la Teoria Darwinista de l'Evolució pel que fa a l'aparició dels humans i contraposa-la amb el plantejament del Creacionisme propi del Gènesi. 

_________________________________________________________________________________

Activitat per al tractament de la diversitat:

1. Debat: En cas de què hi hagués una única religió vertadera, quina seria? Per què?